Esplai Movi de Sarrià
Juny de 2009
Fundat l’any 1963
EL MOVI
El MOVI és un esplai de Sarrià fundat l’any 1963, que té com a objectiu educar els
infants i joves en el temps de lleure, on ells i elles són els protagonistes del seu procés
de creixement.
infants i joves en el temps de lleure, on ells i elles són els protagonistes del seu procés
de creixement.
La tasca dels animadors i animadores, que realitzen de forma voluntària, és
acompanyar com a amics i testimonis aquest creixement. Pretenem fomentar
l’educació d’una sèrie de valors i principis entre els infants i joves, com ara l’amor, la
llibertat, la felicitat, la justícia, la igualtat, la solidaritat i la pau.
acompanyar com a amics i testimonis aquest creixement. Pretenem fomentar
l’educació d’una sèrie de valors i principis entre els infants i joves, com ara l’amor, la
llibertat, la felicitat, la justícia, la igualtat, la solidaritat i la pau.
BREU NOTA HISTÒRICA
El Projecte Educatiu que presentem a continuació sorgeix a partir de la necessitat de
posar al dia els diferents documents marc del MOVI de Sarrià. Amb la consciència que
la societat, i el nostre esplai com a part integrant d’aquesta, canvia constantment,
entenem com a necessària una revisió periòdica d’aquests documents, sense per això
oblidar les motivacions que han impulsat el MOVI al llarg de la seva història. Així, per a
l’elaboració d’aquest Projecte Educatiu hem partit de les “conviccions del CIJAC”; del
Projecte Educatiu vigent, el “PIGI” (Projecte d’Iniciació de Grups d’Infants) de setembre
de 1986; dels “Principis bàsics del MOVI”, de maig de 1999; i de l’Ideari aprovat l’any
2007, refós en el document que es presenta.
posar al dia els diferents documents marc del MOVI de Sarrià. Amb la consciència que
la societat, i el nostre esplai com a part integrant d’aquesta, canvia constantment,
entenem com a necessària una revisió periòdica d’aquests documents, sense per això
oblidar les motivacions que han impulsat el MOVI al llarg de la seva història. Així, per a
l’elaboració d’aquest Projecte Educatiu hem partit de les “conviccions del CIJAC”; del
Projecte Educatiu vigent, el “PIGI” (Projecte d’Iniciació de Grups d’Infants) de setembre
de 1986; dels “Principis bàsics del MOVI”, de maig de 1999; i de l’Ideari aprovat l’any
2007, refós en el document que es presenta.
Donada la voluntat d’actualitzar els documents programàtics de l’esplai, durant el curs
2005-2006 l’equip de monitors/es i els pares i mares de l’esplai va creure oportuna la
creació d’una Comissió Pedagògica encarregada de vehicular l’opinió dels monitors/es
i pares i mares de cara a la reelaboració d’aquests documents. El curs 2008-2009 la
Comissió Pedagògica estava formada per David Perezdolz, Roser Bassedas, Rafel
Riera, Berta Blanes, Pitura Callao, Josep Maria Rodeiro, Maria Roca, Cesc Freixes,
Gerard Lillo, Júlia Juanet, Rai Carrerars, Xavi Planas i Tana Mendoza.
2005-2006 l’equip de monitors/es i els pares i mares de l’esplai va creure oportuna la
creació d’una Comissió Pedagògica encarregada de vehicular l’opinió dels monitors/es
i pares i mares de cara a la reelaboració d’aquests documents. El curs 2008-2009 la
Comissió Pedagògica estava formada per David Perezdolz, Roser Bassedas, Rafel
Riera, Berta Blanes, Pitura Callao, Josep Maria Rodeiro, Maria Roca, Cesc Freixes,
Gerard Lillo, Júlia Juanet, Rai Carrerars, Xavi Planas i Tana Mendoza.
L’actual Projecte Educatiu fou finalment aprovat a l’Assemblea de final de curs del curs
2008-2009 (27 de juny de 2009).
2008-2009 (27 de juny de 2009).
ESQUEMA DEL PROJECTE EDUCATIU
ELS PRINCIPIS DEL MOVI
Educació en el lleure: Es transmeten actituds, valors, coneixements i maneres de fer
durant el temps lliure dels infants i joves mitjançant jocs, activitats i reflexions.
durant el temps lliure dels infants i joves mitjançant jocs, activitats i reflexions.
El joc com a eina educativa: Al Movi s’educa mitjançant el joc, transmetent alegria,
il·lusió i optimisme. La diversió és una condició indispensable perquè els infants i joves
estiguin receptius a tot allò que es transmet.
il·lusió i optimisme. La diversió és una condició indispensable perquè els infants i joves
estiguin receptius a tot allò que es transmet.
Els nens, protagonistes: Els nens i les nenes són l’eix central de l’esplai i el motiu pel
qual existeix. Les activitats giren entorn dels seus interessos i es preparen per tal que
participin plenament i s’enriqueixin de tot allò que implícitament estan aprenent per
arribar a una autonomia personal i de grup.
qual existeix. Les activitats giren entorn dels seus interessos i es preparen per tal que
participin plenament i s’enriqueixin de tot allò que implícitament estan aprenent per
arribar a una autonomia personal i de grup.
El monitor, amic i testimoni: Els monitors/es del Movi animen i acompanyen a l’infant
en el seu creixement amb l’objectiu de transmetre un determinat projecte de vida del
qual són testimonis.
en el seu creixement amb l’objectiu de transmetre un determinat projecte de vida del
qual són testimonis.
Inclusió: És la capacitat d’acceptar, valorar i integrar la diversitat que hi ha a la
societat. Per tant s’entén que l’educació inclusiva és aquella que té la voluntat d’oferir
a tots els infants i joves, sense distinció de provinença, interessos i capacitats,
l’oportunitat d’aprendre dels seus companys/es i juntament amb ells/es, en les
diferents activitats quotidianes del Movi.
societat. Per tant s’entén que l’educació inclusiva és aquella que té la voluntat d’oferir
a tots els infants i joves, sense distinció de provinença, interessos i capacitats,
l’oportunitat d’aprendre dels seus companys/es i juntament amb ells/es, en les
diferents activitats quotidianes del Movi.
Transformació social: És viure segons els valors del Movi aplicant-los a la vida
quotidiana i a l’entorn proper per aconseguir un món més just i solidari.
quotidiana i a l’entorn proper per aconseguir un món més just i solidari.
Participació activa: S’entén com un compromís lliure i voluntari de tots i totes (infants i
joves, monitors/es i pares i mares) en la vida del Movi.
joves, monitors/es i pares i mares) en la vida del Movi.
Arrelament: Sentir-se part de la pròpia comunitat:
− del Movi, la seva història i la seva identitat.
− del nostre barri, que ens ha vist néixer i créixer, Sarrià.
− de la ciutat que ens acull, Barcelona.
− de Catalunya, la seva llengua i la seva cultura.
És des d’aquest sentiment de pertinença que al Movi es valoren i es respecten
profundament les cultures que ens envolten.
− del Movi, la seva història i la seva identitat.
− del nostre barri, que ens ha vist néixer i créixer, Sarrià.
− de la ciutat que ens acull, Barcelona.
− de Catalunya, la seva llengua i la seva cultura.
És des d’aquest sentiment de pertinença que al Movi es valoren i es respecten
profundament les cultures que ens envolten.
* En tot el Projecte Educatiu de l’esplai es fan referència al conjunt de valors que el
Movi transmet en la seva acció educativa. Amb la voluntat de ser explícits, a
continuació s’enumeren a grans trets aquests valors: l’amistat, basada en la confiança
mútua i el companyerisme; el compromís; l’empatia; el respecte, com un grau més de
tolerància i que implica entendre i no rebutjar; l’idealisme, vinculat a l’esperit crític, a
l’inconformisme i a voler canviar les coses per millorar; l’altruisme, com un grau
superior de generositat; i la sinceritat, lligada a la honestedat.
Movi transmet en la seva acció educativa. Amb la voluntat de ser explícits, a
continuació s’enumeren a grans trets aquests valors: l’amistat, basada en la confiança
mútua i el companyerisme; el compromís; l’empatia; el respecte, com un grau més de
tolerància i que implica entendre i no rebutjar; l’idealisme, vinculat a l’esperit crític, a
l’inconformisme i a voler canviar les coses per millorar; l’altruisme, com un grau
superior de generositat; i la sinceritat, lligada a la honestedat.
ELS OBJECTIUS GENERALS DEL MOVI
TAULES D’ETAPES DELS INFANTS EN LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA
Característiques del desenvolupament: de 3 a 5 anys
Característiques del desenvolupament: de 6 a 8 anys
Característiques del desenvolupament: de 9 a 11 anys
Característiques del desenvolupament: de 12 a 14 anys
Característiques del desenvolupament: de 15 a 17 anys
EINES EDUCATIVES DEL MOVI
NOTA 1: Totes les eines i metodologies que s’expliquen en aquests quadres són orientatives i poden ser substituïdes, variades o
reinterpretades.
NOTA 2: Les eines exposades en aquests quadres estan estructurades de forma ordenada seguint un criteri de principi a final d’etapa, tot i que
en molts casos les eines es poden utilitzar durant tota l’etapa o durant la resta d’etapes.
NOTA 3: És important no introduir metodologies de l’etapa si no s’han assolit o treballat les metodologies de l’etapa anterior.
NOTA 4: Al Movi busquem sempre una participació amb responsabilitat i per tant els dos apartats del quadre d’eines educatives estan molt
interrelacionats. Podríem parlar tant de participació amb responsabilitat com de responsabilització mitjançant la participació.
TÈCNIQUES CONCRETES
El Consell de Roca
Tècnica adient per a una activitat d’estiu o una excursió durant el curs. Pot anar bé com a revulsiu per fer reaccionar el grup en un moment
baix. Consisteix en una revisió personal de tots els membres del grup (monitors/es també). Cada persona explica com se sent dintre del grup i
després la resta donen la seva opinió sobre el que ha dit i sobre com el veuen a ell/a. Es tracta d’arribar a un diàleg franc i sincer, encara que
molt sovint sigui dur. Poden sortir bones situacions viscudes pel grup, i algunes de no tant bones. Cal no tenir pressa, ja que és bo que surti tot, i això pot costar una mica. La celebració pot anar al final d’aquesta dinàmica com a signe del pas donat o també com a signe de reconciliació.
baix. Consisteix en una revisió personal de tots els membres del grup (monitors/es també). Cada persona explica com se sent dintre del grup i
després la resta donen la seva opinió sobre el que ha dit i sobre com el veuen a ell/a. Es tracta d’arribar a un diàleg franc i sincer, encara que
molt sovint sigui dur. Poden sortir bones situacions viscudes pel grup, i algunes de no tant bones. Cal no tenir pressa, ja que és bo que surti tot, i això pot costar una mica. La celebració pot anar al final d’aquesta dinàmica com a signe del pas donat o també com a signe de reconciliació.
Normalment al Movi ho fem l’ultima tarda dels campaments o ruta. No obstant, pels objectius que es busquen amb aquesta tècnica pot ser que
perdi tota la seva utilitat ja que no es dóna temps per a la reacció o millora del grup en sí. Així doncs pot ser convenient realitzar aquesta
tècnica a mitjans de l’activitat d’estiu per avaluar com ens trobem i tenir temps per pair, in situ, el que s’ha dit i el que a un li han dit. D’altra
manera s’ha de pair durant el més d’agost quan no hi ha esplai, i la tornada a l’octubre es pot fer feixuga. A més a més, també es dóna la
possibilitat d’aclarir coses que no han quedat clares.
perdi tota la seva utilitat ja que no es dóna temps per a la reacció o millora del grup en sí. Així doncs pot ser convenient realitzar aquesta
tècnica a mitjans de l’activitat d’estiu per avaluar com ens trobem i tenir temps per pair, in situ, el que s’ha dit i el que a un li han dit. D’altra
manera s’ha de pair durant el més d’agost quan no hi ha esplai, i la tornada a l’octubre es pot fer feixuga. A més a més, també es dóna la
possibilitat d’aclarir coses que no han quedat clares.
Reunions per colles
Tècnica adient per a les activitats d’estiu i excursions. És un espai que hi ha entre l’activitat de tarda i l’hora de sopar. Per petits grups fixes es
reuneixen amb un monitor/a (cal valorar en funció de l’edat i del grup si és convenient sempre tenir el mateix monitor o va bé anar canviant, o si
algun grup pot anar sol) i es revisa el dia, es prepara la reflexió de la nit i és un bon moment per parlar de com van els dies de convivència.
reuneixen amb un monitor/a (cal valorar en funció de l’edat i del grup si és convenient sempre tenir el mateix monitor o va bé anar canviant, o si
algun grup pot anar sol) i es revisa el dia, es prepara la reflexió de la nit i és un bon moment per parlar de com van els dies de convivència.
És un espai on es poden treballar tant aspectes d’observació com de reflexió. A més a més, el monitor/a té un paper molt important a l’hora de
valorar com ha anat el dia. És important que els infants expliquin si els han agradat o no les activitats però també valorar com han estat ells i
treballar l’autocrítica individual i de grup.
valorar com ha anat el dia. És important que els infants expliquin si els han agradat o no les activitats però també valorar com han estat ells i
treballar l’autocrítica individual i de grup.
Cal, també, incidir en el terreny de les emocions, preguntar com s’han sentit en determinats moments, de tal manera que no costi parlar
d’aquests temes.
d’aquests temes.
Un altre aspecte que es treballa és la reflexió. És el moment de llegir-la, sentir-la, treballar-la en petit grup i per tant de treure-li suc. El
monitor/a s’ha de limitar a donar pistes i veure què diuen els infants i joves, simplement suggerir idees. Cal, però, tenir ben parlat prèviament
amb tot l’equip de monitors com volem enfocar la reflexió.
monitor/a s’ha de limitar a donar pistes i veure què diuen els infants i joves, simplement suggerir idees. Cal, però, tenir ben parlat prèviament
amb tot l’equip de monitors com volem enfocar la reflexió.
Per fomentar el bon clima i la coneixença es pot traslladar aquesta dinàmica de treball per petits grups fixes a d’altres activitats o durant el curs.
D’aquesta manera ens permet conèixer més els infants i en segons quines edats -quan el treball amb el grup gran pot costar o ens dificulta
treballar segons què- ens pot permetre arribar molt més lluny.
D’aquesta manera ens permet conèixer més els infants i en segons quines edats -quan el treball amb el grup gran pot costar o ens dificulta
treballar segons què- ens pot permetre arribar molt més lluny.
EL PROCÉS D’APRENENTATGE CAP A L’ACCIÓ
S’adequa als infants i joves mitjançant el joc i tot allò que els és propi. Cal tenir sempre
present l’edat, el ritme del grup i el seu estil de fer. Cal ser respectuós amb la seva
creativitat i el seu protagonisme. Amb els infants i joves no cal parlar de sistemàtica, ni
cal que siguin conscients que fan aquest tipus d’aprenentatge, però nosaltres, els
monitors/es, si que ho hem de tenir clar per aconseguir guiar/acompanyar el grup i
ajudar-lo a avançar.
present l’edat, el ritme del grup i el seu estil de fer. Cal ser respectuós amb la seva
creativitat i el seu protagonisme. Amb els infants i joves no cal parlar de sistemàtica, ni
cal que siguin conscients que fan aquest tipus d’aprenentatge, però nosaltres, els
monitors/es, si que ho hem de tenir clar per aconseguir guiar/acompanyar el grup i
ajudar-lo a avançar.
El procés d’aprenentatge cap a l’acció té tres fases diferenciades: descoberta,
reflexió i acció. No obstant, en cada activitat es poden dur a terme les 3 fases, de tal
manera que no cal diferenciar temporalment les tres fases.
reflexió i acció. No obstant, en cada activitat es poden dur a terme les 3 fases, de tal
manera que no cal diferenciar temporalment les tres fases.
En la DESCOBERTA (el Veure) cal que descobreixin l’entorn o l’ambient que els
envolta, de manera casual o bé de manera intencionada. L’animador/monitor
possibilita la descoberta: està atent i potencia el veure dels infants, adolescents i joves
a partir de l’activitat vital d’ells mateixos. Cal remarcar que aquesta descoberta ha de
tenir un caràcter marcadament ACTIU. En definitiva tot rau en preguntar-se què
passa?
envolta, de manera casual o bé de manera intencionada. L’animador/monitor
possibilita la descoberta: està atent i potencia el veure dels infants, adolescents i joves
a partir de l’activitat vital d’ells mateixos. Cal remarcar que aquesta descoberta ha de
tenir un caràcter marcadament ACTIU. En definitiva tot rau en preguntar-se què
passa?
En la REFLEXIÓ (el Jutjar) cal buscar les causes i conseqüències del fet descobert i
esbrinar com hauria de ser en realitat. Valorar si hi estan implicats. S’ha de reflexionar
i despertar l’esperit crític. És molt important saber defensar el judici que cadascú fa
d’un mateix fet, compartir opinions, i treballar les argumentacions. No s’hi val a criticar
per criticar. En definitiva és preguntar-se perquè passa?
esbrinar com hauria de ser en realitat. Valorar si hi estan implicats. S’ha de reflexionar
i despertar l’esperit crític. És molt important saber defensar el judici que cadascú fa
d’un mateix fet, compartir opinions, i treballar les argumentacions. No s’hi val a criticar
per criticar. En definitiva és preguntar-se perquè passa?
En l’ACCIÓ (l’Actuar) s’ha de poder realitzar (posar en pràctica) la millora de la situació
jutjada, que ha de sortir dels infants i joves. L’acció ha d’estar encaminada a
transformar allò descobert i analitzat i ha d’estar a l’abast del grup en tots els sentits.
En l’acció estan implicats el grup (col·lectivament) i l’infant o jove (personalment).
jutjada, que ha de sortir dels infants i joves. L’acció ha d’estar encaminada a
transformar allò descobert i analitzat i ha d’estar a l’abast del grup en tots els sentits.
En l’acció estan implicats el grup (col·lectivament) i l’infant o jove (personalment).
Un cop realitzada l’acció s’haurà de dur a terme una REVISIÓ per tal d’avaluar què
s’ha transformat de la realitat i de nosaltres mateixos. Cal veure que s’ha descobert i
què s’ha après. També és important reconèixer els passos concrets i els èxits
aconseguits al llarg del procés, o en finalitzar-lo.
s’ha transformat de la realitat i de nosaltres mateixos. Cal veure que s’ha descobert i
què s’ha après. També és important reconèixer els passos concrets i els èxits
aconseguits al llarg del procés, o en finalitzar-lo.
El procés d’aprenentatge cap a l’acció és un procés reiteratiu, ja que la pròpia revisió
del procés genera, o porta a dur a terme, un nou procés d’acció. És per aquest motiu,
per l’existència d’aquest feed-back, que sovint es parla d’un procés d’acció –
reflexió/revisió – acció.
del procés genera, o porta a dur a terme, un nou procés d’acció. És per aquest motiu,
per l’existència d’aquest feed-back, que sovint es parla d’un procés d’acció –
reflexió/revisió – acció.
Amb el procés d’aprenentatge cap a l’acció no tenim com a únic objectiu transformar,
sinó que la finalitat també rau en el procés que se segueix des de l’observació. Així
doncs, si no es transforma no ens ho hem de prendre com un fracàs sinó que cal
seguir treballant i celebrant el que hagi anat bé o fins a on haguem arribat. Es tracta
d’un procés complex i per això cal treballar-ho des de molt petits per tal de poder
arribar a l’etapa de Grans i Joves amb garanties que s’ha interioritzat la dinàmica.
sinó que la finalitat també rau en el procés que se segueix des de l’observació. Així
doncs, si no es transforma no ens ho hem de prendre com un fracàs sinó que cal
seguir treballant i celebrant el que hagi anat bé o fins a on haguem arribat. Es tracta
d’un procés complex i per això cal treballar-ho des de molt petits per tal de poder
arribar a l’etapa de Grans i Joves amb garanties que s’ha interioritzat la dinàmica.
EL PAPER DE L’ANIMADOR I L’ANIMADORA
Ser animador és una tasca complexa i té diferents facetes i maneres d’entendre-la. La
realitzen joves que dediquen el seu temps de forma voluntària a portar i educar grups
d’infants i joves a l’Esplai Movi de Sarrià. És necessari creure en el projecte que es
duu a terme a l’esplai.
realitzen joves que dediquen el seu temps de forma voluntària a portar i educar grups
d’infants i joves a l’Esplai Movi de Sarrià. És necessari creure en el projecte que es
duu a terme a l’esplai.
En general, un monitor hauria de tendir a ser una persona:
– Oberta, alegre, optimista, transparent, sincera, desinteressada, capaç d’escoltar,
comunicativa, comprensiva i honesta.
comunicativa, comprensiva i honesta.
– Propera, amable, empàtica, dialogant, acollidora i adaptable.
– Valora els altres, és companya de camí, il·lusionada pels infants i joves i sensible als
seus problemes.
seus problemes.
– Madura, equilibrada, serena i segur d’ella mateixa.
– Compromesa, responsable, coherent, constant, dedicada, decidida i sempre
disponible.
disponible.
– Creativa, emprenedora, participa i fa participar, dóna joc al protagonisme dels altres,
lluitadora, tolerant i amb una flexibilitat no renyida amb la fermesa.
lluitadora, tolerant i amb una flexibilitat no renyida amb la fermesa.
– Educadora sempre (a dins i fora del Movi), compromesa amb el grup, en actitud de
formació permanent, se sent membre activa de la societat, reconeix les seves
limitacions; i sap esperar i caminar, si cal, contra corrent.
formació permanent, se sent membre activa de la societat, reconeix les seves
limitacions; i sap esperar i caminar, si cal, contra corrent.
– Amb sentit de pertinença al Movi, viu el seu projecte de vida referint-se a un projecte
col·lectiu o comunitari.
col·lectiu o comunitari.
L’animador/a és un element clau en el procés educatiu dels infants i joves. No només
per la relació personal amb els infants i joves, sinó perquè la intervenció del monitor es
fa també sobre el Movi, sobre les activitats, sobre el grup, sobre allò que és quotidià.
Ser i fer d’educador és un compromís. Implica acceptar una proposta de valors i
conèixer i aplicar uns mètodes i unes tècniques per estimular i ajudar a créixer als
infants i joves.
per la relació personal amb els infants i joves, sinó perquè la intervenció del monitor es
fa també sobre el Movi, sobre les activitats, sobre el grup, sobre allò que és quotidià.
Ser i fer d’educador és un compromís. Implica acceptar una proposta de valors i
conèixer i aplicar uns mètodes i unes tècniques per estimular i ajudar a créixer als
infants i joves.
Ser animador/a
L’animador essencialment educa pel que és, és a dir, a través de la seva persona, de
les seves actituds bàsiques i de les seves accions.
El monitor pot esdevenir un model per a la identificació, una referència que permeti a
l’infant o jove construir la seva pròpia identitat.
L’animador es va formant, però la seva funció requereix unes aptituds o condicions
fonamentals com a punt de partida o exigència bàsica:
les seves actituds bàsiques i de les seves accions.
El monitor pot esdevenir un model per a la identificació, una referència que permeti a
l’infant o jove construir la seva pròpia identitat.
L’animador es va formant, però la seva funció requereix unes aptituds o condicions
fonamentals com a punt de partida o exigència bàsica:
– Motivació, interès en desenvolupar una tasca educativa, ganes d’aprendre i
d’observar.
d’observar.
– Capacitat de treball, facilitat en el treball en equip.
– Una personalitat equilibrada, sentit de la responsabilitat, coherència, i compromís,
que implicarien una maduresa personal.
que implicarien una maduresa personal.
– Bona actitud i predisposició davant els infants i joves.
Fer d’animador/a
L’animador ha de tenir també una formació pedagògica i tècnica. Participar en la
preparació, realització i avaluació d’un projecte educatiu comporta, implícitament,
l’acompliment d’un seguit de funcions que podríem classificar en dues tipologies:
– Unes funcions institucionals: atendre a l’organització i a la infraestructura material de
l’esplai, atendre el conjunt de relacions que l’esplai ha de mantenir, treballar en equip
etc. Aquest conjunt d’activitats es concreten en les comissions, les assemblees, el
vincle amb el local i la federació d’esplais, etc.
– Unes funcions educatives: d’organització, d’animació del grup, d’animació de les
activitats, de relació personal, de formació en les titulacions corresponents, etc.
preparació, realització i avaluació d’un projecte educatiu comporta, implícitament,
l’acompliment d’un seguit de funcions que podríem classificar en dues tipologies:
– Unes funcions institucionals: atendre a l’organització i a la infraestructura material de
l’esplai, atendre el conjunt de relacions que l’esplai ha de mantenir, treballar en equip
etc. Aquest conjunt d’activitats es concreten en les comissions, les assemblees, el
vincle amb el local i la federació d’esplais, etc.
– Unes funcions educatives: d’organització, d’animació del grup, d’animació de les
activitats, de relació personal, de formació en les titulacions corresponents, etc.
És molt important que els animadors actuïn en cada franja d’edat tenint present l’etapa
de desenvolupament en la qual estan els infants i joves. Així, la forma d’intervenció i el
paper del monitor variarà en funció de la tanda o grup d’edat (veure quadres de la
psicologia evolutiva).
de desenvolupament en la qual estan els infants i joves. Així, la forma d’intervenció i el
paper del monitor variarà en funció de la tanda o grup d’edat (veure quadres de la
psicologia evolutiva).
